El Marxant de Venecia
A CASA D
l Shylock y Bassanio! Hei! Jèssica!... no podràs treure'l ventre de mal any com feies a casa meva
OT, (c
Jès
YL
r, a tu? Jo no t'he d
epetit tantes vegades que jo no
a Jès
A, (a
Què desit
dularme, que'm conviden! Què hi fa? Hi aniré pel mateix odi que'ls tinc, pera menjar a costa del pròdig cristià... Jèssica, filla meva, vet
a l'instant, senyor; el meu no
YL
n ell,
vegessiu, compendré aleshores perque la sang me rajà del nas el darrer dilluns negre a les sis del m
ap al carrer pera veure aquests folls cristians d'embadurnats visatges. Al contrari, tapa les orelles de la meva casa, vull dirte les finestres. Que ni el soroll d'eixa buida extravagancia penetri a l'in
n veu baixa, a Jèssica) Deixeulo di
istià ben digne de l'
va La
YL
beneit de la
SS
déu, senyor
r abellots an el meu rusc. Per això men desfaig y el passo a un cert personatge perque l'ajudi a malgastar el diner emmatllevat. Vaja, entra a casa, Jèssica; potse
en
ant com Shylo
ortuna, prompte haurem perdut
en