Arran del Cingle

bruixes, amb el sol intent de revenjar-se dels mals avera

de fer predicots a les fadrines, conjurant-les que, per més que hi veiessin or a segar, no s'acostessin mai per mai als bosc

mals desconeguts. ?Qui sap quines arts en duia apreses, del presidi? I ?qui sap quin servei en faria, d'aquelles males arts, ara qu

una damisel·la i negra d'ulls com una verge mora. En altres temps havia tingut tracte amb en Biel; i ni el crim comès per ell, n

la tornada d'en Biel, va desentendre's tot seguit de l'hereu Bartra i dels seus intents de casori. Els consells de l'apotecària, que li era padrina; les amenaces del seu pare, que feia sempre grans bocades de rompre-li un bra? amb un samaler; i fins els predicots de mossèn

ó l'home va pendre's

qui podrà mé

ot on vivien. De comprar la minestra de cada dia se'n cuidava ell mateix; si al cap de la setmana havien de proveir d'arròs o fideus, aprofitaven el moment de sortir de la missa matinal. Després, un cop feta la compra, se n'a

trobava, la Malena,

oners que no s

es regues i els caminals de l'hort, escatar el joquiner de les gallines i

es els passava capficada per la dèria d'escapar-se de casa, de fugir camps i boscos enllà, lluny, ben lluny, fins a les terres desconegudes de què, quan era criatura, li parlava sa mare en les rondalles. A

ga i coixa que criava i a la qual duia gran voluntat d'en?à que l'hav

banda del llenyer. Aixecar-se, tirar-se al damunt uns faldillots, córrer desaforada a la cambra del seu pare i llan?ar-se al defora, va ser obra d'un dient d'avemaria. Ve

ral, va posar-se a la feina amb tant de cor i s'hi va aqueferar de tal manera, que ni sentia els bels llastimosos llan?ats per la cabra des de la cort. I quan entre els lladrucs dels gossos, l'enrenou de l'aviram i els crits que eixi

a llei de mal esperit que, amb la pelussera encesa i llan?ant fet

nó, potser hauria mort de la feta. I si no hagués estat el compte amb que la Malena

el minyó va segar-li el pas, al fons del córrec de l'Home-mort, per dir-li que l'estimava; amb ella per testimoni, s'havien contat més endavant llu

travessar el poble entre els dos civils que varen aixarpar-lo abans de passar la ratlla. Semblava que, en totes les penes i en totes les alegries de la Malena, ella hi hagués de pendre

a seva mala hora li havia dut una esguerradura de cos, a en Biel li havia congriat una esguerradura d'ànima. Encara que qui sap qui ho era més, d'esguerrat d'ànima! en Biel o molts dels que l'inculpaven de les malvestats que pesaven sobre el poble d'en?à que havia tornat de presidi?... De llamps i pedregades i malures, sempre

a posar-li la mà

ire, entrecreuat de baf d'herba i farum de terra xopa. Una nuvolada de plom s'extenia pel cel a tan poca al?ària, que semblava que a trets de fona se

la pell de la mossa era com una rosada lleugera si es comparava amb la que amarava tot el cos del ferrer. T

que havia fet, va manar a la Malena que agafés e

esposta, desapareixent carrer ava

na hora ben repicada, va aparèixer, carrer enllà, esbufegant de fatiga, amb els llavis estrafets per u

e puny, i esmicolar-se el poal en deu mil trossos en topar

de ferro, el

e es prepara a treure les urpes; però, esporuguida per la mirada del s

i el formigueig que sentia a la galta, seguia ja