Arran del Cingle

p d'amunt, formant pla?a al davant de l'església i anguilejant entre alzinars i roqueters: al

hagués d'anar-se'n de tomballons, arrossegat per les cascades i els torrents que rebia de tots costats i que, e

el camí de la rierada, no tenien fi ni compte. En tots els indrets del terme hi havia records de temporals. Allà es veia una pregona entallada que feia memòria de la penya que abans s'hi ajeia; aquí una clapa de ro

palanca, el córrec de l'Home-mort, un arbre vell atu?t per la tempesta. Com que venia a l'indret de la font i estalviava la marr

r-la cinc canes ensota. Per tots aquells encontorns no se sentia altra fressa que la de l'aigua saltant de la canella a la pica, per a caure formant regueró fins al córrec i seguir després

de roca que l'empresonaven al nàixer, podia escórrer-se lliurement, sense lligams que la subjuguessin, reposant per les rescloses que de tant en tant li segaven el pas, i continuant després la seva tas

que, com si es despertés d'un somni, va cuitar a travessar la palanca i va acostar-se a la font, posant el poal sobre la pica i a

ntrudes, la Malena va sentir una frisan?a estranya que li va fer córrer entre carn i pell una onada freda. Sense

elicat, i, desplegant tot seguit els llavis, esblanque?ts com fulles de rosella mal nada,

ns amples i fermes varen tapar-

Gicam'm estar!- v

ls seus ulls negres, va deseixir-se'n d'una revolada, i, amb un salt de gata perseguid

uda, va dir amb ai

has espo

se la mirava de baix estant com si, penedit d'hav

a: ella, al cim del marge, guaitant-lo fixament; e

t i llur majestat d'arbres centenaris, semblava que restessin aclofades sota el pes de l'estesa de núvols pesats i atape?ts que anava de llevant a p

d'un plegat corpresa per l'aire de beatitud d'en Biel; i se

at l'angúnia que el lligava, en Biel va recobrar el movime

tu, com les altres mosses, que d'un cort lluny ja fugen de mi

li allargava enclosa amb ferma estreta, va notar que un formigor estrany li recorria la còrpora i li feia perdr

c, que, amb tot i haver-se arrapat a una branca d'ar

la branca va escórrer-se avall, ca

duia penjat a tall de sarró de mendicant, va ass

a, que no m'hi tene

nir?- va fer ella, no sa

m'hi té... i c

sverada; però ell la va t

què ho sóc, de dolent per tothom? Perquè tothom ho

ista clavada al fons del córrec, recoquillant frisosam

al que li preguntava en Bie

'ets donat a

-ne contenta. I les mosses varen ser les primeres d'estar-ne, perquè totes sabien que amb el Picotí, el més sagrat hi perillava. Com que, quan la raja li venia no tenia fe ni llei! Prou qu

fet senyor de tot el poble, que l'obe?a com la ramada al pastor; per això disposava de l'honra dels altres com d'una mercaderia que es pot comprar i vendre sota preu; i per això havia mort a les mans del minyó que, tenint-li a arrendam

seria, ara, de tu!... Perquè el que ell volia era fer-te seva.

li tenes

e no hi havia home de sis hores a la rodona, que no hagués tingut gosar per fer el que vaig fer. Sinó que cap va atrevir-s'hi per por de les resulte

del seu pare i del poal, va fer acció d' aixecar-se

ets, de

de

osa ben igual com el que em passava llavores. Con la posàvem a terra els dies d'escarràs, la cuidava espatllar a cops d'espolsadors; emprò con era sobre l'altar i la veia enrondada d'àngels, fins i tot m'arribava a semblar que amb les pa

dir

ben

os, i va tornar a regnar per aquel

n cingle, varen sobtar tot d'una la parella, encomanant a la mossa un esverament que li va fer tr

pal-dret, conte

t els ulls cap al poble com si se n'allunyés amb recan?a, es va enfilar rostos amunt i va entaforar-se per les negrors dels boscos del comte, sense fe