Arran del Cingle
La feta que l'havia dut a presidi era un furt sacríleg, comès en companyia de dos amics, estudia
ntre el gran temple, menjant i dormint a redós del campanar, en unes amples i nues peces
a?... ?Va ser que tots a la una varen sentir-se encegats per la temptació?... El company d'en Biel no ho sabia: només es recordava d'una nit en què, embriac de desigs mai sentits fins aleshores i amb el cervell enterbo
través dels boscos, passant el dia a l'aguait i esperant amb ànsia la nit per continuar la cursa...
ixugor d'una muntanya. Per això, quan vàrem caure a les mans dels civils, vaig estar-ne potser més alegre que no ho estaré el dia que m'obrin les portes del presidi i pugui tornar a casa. Tem
s hores enteres amb la vista clavada al cel, i esmer?ava tot el te
li altre nom que el d'Escura-llànties, i rient
ords d'infantesa, parlant del temps que havien passat fent d'escolà, l'un a la
cava al cel l'Escura-llànties demanant clemència pel seu crim, s'enfilaven espai amunt barrejades amb les d'en
s d'un atac al cor, sense donar-li temps més que de rebre Nostramo. I en Biel va quedar esmaperdut, com nàufrag que, obiran
dels presidaris no aconseguia, als primers temps, altra cosa que convertir en ira la seva pena resignada. Però, de mica en mica, el record de l'Escura-llànties va anar-
que, en les estones de repòs, semblava esponjar-se, envair-lo de cap a peus,
sobte enva?t per una onada que l'encegava i li feia perdre el món de vista. Era com si una for?a
redre?ava tot d'una, i les seves mans, sense que arribés a fer-hi esment, se n'anaven totes
semblava repetir-li les bones paraules amb què l'Escura-llàntie
acífics, perquè ells
a. Per al seu estret magí, venien a significar que, així com un temps havia tret bons fruits d'una terra eixorca, a còpi
a l'esperan?a, creient que els anys d'absència haurien esborrat de l'encontrada el r
t benvenir, i es va creure més infeli?, encara, que quan era a presidi. L'esclavitud en companyia li era molt més grata que
girat a mossegades contra els seus semblants amb la mateixa ràbia d'un gos foll. Es feia mestressa d'ell una mena de fam de destruir, i atu?a a cops de garrot les br
t en altre temps, li renaixés tot d'una, obligant-lo a malg