Arran del Cingle

ue l'havia envermellit fins a les orelles. Justament, aquell camp, que havia estat del Picotí, era un dels que més angúnies li costava. Les gotes de suor que hi havia foses no tenien fi

s de can Bartra se n'haguessin de gaudir. Llamp d

a acabar, en Biel: l'intent de casori amb la Malena que

a dirigir-se boscos avall fins al córrec de l'Home-mort, i va trencar després a l'esquerra, emprenent amunt el caminet

, camps a través, i en un dient de

si tingués el cap convertit en un rusc, i els punys se li clo?en amb tan

nt la immensa volta amb llur parpelleig continuat. Els noguers, en sentir

tenebres, els milions d'arestes verdes amb què el blat, nat de tot just, espurnejava el camp, que s'estenia al bell costat d'un enci

d'aquell costat, una tanca de petites lloses primes i llarguerudes, t

feina amb tant de cor, que ben aviat varen trontollar totes. Aleshores, arrapant-s'hi fortament al capdamunt, va comen?ar a tombar-les dintre el

entment, sense sentir-se de la fatiga, a traginar camp endins els esquerdalls i rierencs de més cap ensota del pendent, no fent gota de cas

mava els dintres s'escampava al seu voltant en lleu fumerola, semblant a la d'

de les mans, i la suor que li xopava la camisa, i el bleix fort i seguit am

intre seu per una pila d'anys de repòs. L'antic treballador que havia sabut fecundar amb el seu treball aquella te

aixafant sota el seu pes atu?dor les febles arestes del blat,

ta; però, no quedant-ne satisfet encara, va enf

al cim. Fer-se'n cabal en Biel i posar-se a estimbar rostos avall els que quedaven, va ser tot una cosa. Fins roques enteres varen davallar, emp

ra esgarrifosa, fins a deixar ben pelat un tros

; el vent semblava portar agulles de gla?, i de les cases del poble n'eixien eixordadors crits dels galls que cridaven el sol, quan en

ecaven llurs copes cel amunt els noguers que ell havia plantat i que ara

nt-los a tots la corretgeta. Era l'únic recurs que li qued

nfredorida pel repòs, li feia córrer de cap a peus fermes esgarrifances. Però, sense fer-ne cas, va a

les barres i carriquejar les dents. El noguer, en rebre el tall qu

dat, no el considerava tan seu com els noguers, perquè el camp s'havia renovat cada any, donant a cada collita diferents viandes; però els

a per tancar-lo, i d'una estricada va arribar al córrec, seguint-ne a brida batuda el corrent, fins a haver

orelles; se li obria fora de mesura la boca per beure l'aire, li sotraquejave

cau al veure's encal?ada. No va parar fins a caure lassat al fons del carreró que

fatiga i atu?t pel pes de la seva mala sort, va sentir amb plena consciència la grand

de la desgràcia que ja no té adop. I els seus gemecs, sortint-li a batzega

li rajaven suara a glops, varen comen?ar a davallar-li galtes av

de lluitar, acaba deixant-se caure rendida, renunciant de mal grat a la llibertat perduda. El seu plor era ja un plor que alleug

s totes, les llàgrimes que et fan nosa a

Biel un bàlsam que va calmar-li el cor esvalotat... una

l no s'hag

ció, va arribar fins a