Arran del Cingle

Biel. De primer antuvi, amb l'intent de donar exemple als ve?ns del poble, l'havia pres a jornal perquè li arreglés l

ge, a cor d'altar, de l'obligació que té tothom de donar adjutori al desvalgut, i dels mals sentiment

quatre feligresos, sentint-se'n corferits, en sortir de

per la dotzena de pagesos entrants a la rectoria i per uns quants dels que, acostumats de més de trenta anys a creure en un tot a mossèn Esteve, l'obe?en com les ovelles al p

ls que havien provat de llogar-lo, varen calmar-se bon xic les malvolences, i molts dels que aban

oratjat, va resoldre deixar la vida esquerpa que duia, i va demanar acolliment a l'hostal, abandonant la torre del Barbut. La llàs

va sentir nàixer dintre seu el desig de fer-ne un n

a apeda?ar portes, tapar goteres, adobar esvorancs i refer teulades; enginyant-se de tal manera, que en poc temps va arribar a fer d'un tros d'aquells murs i co

l!- va exclamar contemplant la seva obra i comparant-la amb la

a topar el senyor rector, i va exposar-li els seus plans, q

errer, qui veient que la seva rigor amb la Malena no li ocasionava més que disgustos, i tement que qual

auré de rosegar-lo per

a beure una titlla, veient que el seu company aturava el minyó amb l'intent de llogar-lo

omen?a?- va pr

at- va fer

compteu

er, que fins aleshores no havia badat boca, l

t decideixes a

ell, amb certa recan?a. I va afegir, com si parlés amb si mateix: -Emprò

que no tornis

pas p

faries,

e podeu

u i bona p

ercès pel consell. I,

a

quell dia no tenia feina i havia baixat a cercar-ne. I com que la que li havia ofert en Pitxela no l'havia de comen?ar fins l'endemà passat, volia deixar enllestida la menjadora

nava ganes de córrer i de follejar com quan era

romeses, amb un enriolament que l'esponjava i l'entendria tot. Les primeres passes

arribat a enraonar amb ell, era u

at de la seva visita al comte, perquè comprenia que d'a

tits les terres que havia de menar. Aquell dia mateix, abans de fer cap a la torre, va arribar-se fins a la clariana de bosc que donava a ponent i en la qual volia sembrar blat; va escatir entre si, i sobre el terreny mateix, els aventatges

a la torre, el

!- va dir-se bl

orticó de la dreta fins a arribar al lloc que en altre temps havia sigut estable. Enlluernat per la claror del defora, va dirigir-se, a les palpentes, cap a l'e

eines que havia pogut arreplegar: un magall, un rascle, un

is o un as, va disposar-se a adobar-les, bo

terme. Una foguerada d'enveja li va encendre la còrpora. Aquelles mars de blat ros a punt de segar, mogut a onades per l'empenta del ventijol; aquelles hortes esclatant de verdor i d'ufana; aquells olivets i aquelles

, li venia una forta angúnia, i li semblava que clamava al cel allò que aquella gran llenca de terra, prou apta per a donar bons fruits, hagués estat t

ua, hi ha pas por

men?at a manegar i va acostar-se al brocal del pou, dirigint la vista per la caix

llarga estona, com si no sabés avenir-s

mant cresta, a tall de gorra frígia; la seva cara, en la qual abans deixava crèixer el pèl a sa saor, es veia ara afeitada i llisa com la calba de Sant Pere; el posat

m pusqui canviar així- pe

i va comen?ar a resseguir-ne, un per un, tots els esvorancs, que eren molts i ben grossos. Tant, que les pedres que n'havien caigut tapaven bon tr

u, d'una rebatuda-

pòsit de blets de paret i romagueres, de fonolls i garrigues, d'espargoleres i lligaboscos, amb l'intent que el senyor, quan hi anés, no s'e

del córrec del Home-mort, s'havia ensenyorit de tot el terme, que semblava dormir amb un son pesat, com si se sentís atu?t per la feixugor de la bona anyada que anunciaven els blats, ajaguts pel gra que esclatava en les espigu

uesa del treball, que li cuidava fer perdre el món de vista. Semblava que cada nou cop de bra? li despertés nova f

r-se que, des de la bullinada de sopes que s'ha

mfes i fulles de col, que havia posat a bullir abans de baixar al poble. Va despenjar-la amatent; va aplegar, d'un sacotell que tenia a un recó de cuina, un gros guimbarro de

p de la font; va sortir altra vegada al defora, va aplegar el magall, i acabant-lo de manegar en un

ire, en moure's, portava alenades de fresca que feien ble

el mànec, va aixecar-la amb ferma embranzida com si en volgués clavar la punta al cel, i

erdre el món de vista, semblant-li que, del cop rebut,