Arran del Cingle

la torre i a les terres que l'enrondaven, senyals del canvi que havien de sofrir, en lloc de dormir a les cases per a on treballava, se n'hi anava al seu refugi, furtant hores

r uns quants dies sense recordar-se gairebé de la Malena ni fer cap ma

tés una mala acció. I si bé el lassament de tot el dia l'obligava, vulgues no vulgues, a donar al cos el des

abòries que l'omplien, comen?ava a portar-lo pels viaranys del somni, presentant-

tenia temps de pensar en els seus amors, de ni

l'intent de garlar una estona; però, uns cops perquè anava amb la colla dels segadors, i altres perquè la feina l'esp

uixava, va passar per davant de la ferreria a entrada de fosc; i, vei

nit,

a fet ella en to mig d

eina:

sa té, el

és, el

cara et

emprò res

at com una mitja. Tu porta't com fins

te

ue en Jan se casa, i

r comte et vol fer

tlla, va sobtar el minyó. Però, així que va a

que et f

e goig:

r què ho

t me surt e

er els possibles p

e m'hi e

I tot el po

pigueu vós...

onada de sang el sufocava, i va prendre comiat a correcuita per a dirig

aber la impressió que el seu treball li faria. Prou que ho veia, que havia de ser bona; però el mateix desig li encomanava el dubte... un dubte semblant

ntesa, i es va quedar esmaperdut en veure els canvis soferts en la seva propietat. Se'n feia creus, q

a de bon terrassà, li anava explicant els projectes que tenia per a

t millor del que em pensava.

mormolava en Bi

de l'alegria que li regirava els dintre

nt porem eixamplar-lo. Més avall hi farem un clap d'oserda per la ròssa; i a les dues clarianes del bosc, sègol i b

amília, amb un parell de mossos a les seves ordres, dirigint els treballs que convertirien en fecundes les terres er

bra?os nervuts, en les mans cepades, en les espalles ferm

penta. El que cal és aguantar ferm. Fins ara, que heu estat un miserable, us heu vist escarnit de tothom; però ?ai de vós el dia que arribeu més am

à si a

i arrapeus's a la sotana del rector: no fos que

or de la síndria. Però, revenint-se d

tant la meva vida com les angúni

tant en tant, i sense deixar d'enraonar, s'ajupia, agafava una terrossa, la maurava, la fresava i la

via convertit ja en una bona mula; les eines ventureres, en noves de trinca; l'adob del dipòsit, en adob i

justar de cop: -Que

ple p

niu algun

ro

que us caseu t

ia desitjar. Les obres les faria pel seu compte; les eines, la mula, la provisió de minestra, tot el que calia per a esperar la tardor, en què les terr

escanyar-lo: amb un quart del guany en tenia prou. Això

pas por!- repetia en

tots dos a l'hostal, on els esperava ja en Tomàs, el vell

onsegés; però tot seguit, en veure que el senyor estava resolt a fer pujar gent

ré. Perquè, per més que diguin, hi crec pas, jo, en bruixes. Sap a on són, les male?des? Al

terrompre el senyor. -?Voleu fe

les vui fer

a la torre i enllestirem els tractes

ar el vell a