Arran del Cingle

Biel per mosso de peu, davallava moss

n tots sentits, com si esperessin frisoses l'arribada del sol; i els crits dels galls que l'anunciaven eren respostos pels es

es ventrudes espigues, i, cavalcant en aquell ventet, recorrien l'espai flaires d

elles el capellà i en Biel, bleixant i olorant a ple pulmó i amples narius

l'alegria que dóna la netedad de consciència i la tranquil·litat d'esperit. Fins semblava que la

dues hores que davallem per aquests trencacolls, i encara no he tingut ni l'ombra d'un rodament de c

comen?a- va fer en Biel, que

les coses del món. I té molt de talent. Per això confio que tot seguit coneixerà la cosa i la resoldrà amb tota consciència. I, un cop l'

ren aturar-se per a fer pa i beure i donar el morralet a la Morica. Després varen seguir altra vegada

ir de nou la caminada. I va afegir, conven?ut: -El cor me diu que Nostre Se

ui- va fe

se i persignar-se tots

deixat viaranys perdedors i dreceres perilloses, per a ficar-se plana endins, seguint el camí ral que, angui

madures. Entre la fresca del riu, i el zum-zum dels borinots i avespes, i el fregadís de les espigues mogudes pel vent, l'oració de mossèn Esteve i el seu company semblava una remor més; pero una remor tan forta, que cuidava ofegar les que se sentien ?a i enllà cantant

steve com a en Biel, els g

el bisbe, informat, per un parent de can Bartra entrant a la cúria, de la protecció donada a en Biel per ell; l'altre el

er això, el dia que va topar-se en ple bosc amb mossèn Esteve, va semblar que se li obrís el portell de l'esperan?a, i, buidant totes les angúnies que el consumien, va explicar, fil per randa, al sacerdot, totes les faltes que li pesaven sobre la consciència, tots el

any, va recobrar coratge, tant de coratge, que fins va demanar al bon vellet la protecció que li mancava per a dur a bon terme les dèries que d'algun temps en?à feien estada dintre el seu magí, i que eren les de co

juminant de mica en mica, adobant amb toves i teules que havia trobat arreconades, els coberts espatllats, refent el

, conservava encara quelcom del temps, no aconseguit per cap dels vivents del poble, en que havia sigut habitada per una

camot que va fer-ne la seva caserna i que va morir-hi al cap d'alguns mesos, socarrat per les flames amb que els

transformant-se, i el capità barbut s'havia convertit en bruixot, i la to

bitar-hi mai més, ni conrear l

e la justícia del seu ben obrar amb en Biel, va presentar-se amb el seu protegit al comte, el va deixar esmaperdut de sorpresa. Però enc

da per contradir les tradicions dels seus pares, i menava una existencia activa,

avia trobat amo d'un patrimoni escrostonat i aixafat sota el pes dels deutes, havia fet un punt dels seus venent-se totes les

esseques, i en grans farineres alguns dels pobres molins que tenia arrenglerats tot a vora del riu, des de Cassanelles a la plana. I

que no havia trobat mai comprador, ni havia volgut encarregar-se-li'n cap pagés, havia acabat per abandonar semblants paratg

ols una provatura, artigant un parell de clarianes del bosc i convertint en hort un tros d'erm; després, si la cosa dona

encara tots els ormeigs de la que hi habia abans de fer-hi obres. D'eines, amb una requisa per dos o tres masos, en tindrem més que no en vulguem. Amb aix, una ròssa per la sínia i les obres que farem al dipòsit de l'aigua i a l

e coses hi ha que ho assenyalen. El

ure si la f

no es pe

mi ta

que estava assegut, va donar a entendre, el com

descarnada la que li allargava el comte, fina com d'una sen

ns

te- va interrompre el jove senyor. I, donant un copet encoratjador a l'espatlla d'en Biel, va acompanyar-los, a ell i al

iptori, va pendre un full de paper,

la seva barba rogenca i forta, contrastaven amb l'aire af

t que el que anava a arriscar era una mesquinesa comparat amb els aventatges que, si la cosa anava bé, podia produir-li. I, que hi aniria, era gairebé segur. L'energia i el coratge de

per dir-se: -qui

sanelles encomanant-li respecte per a en Biel com a lloga