Arran del Cingle

ls camps, en la blancor dels ametllers florits i en la rojor dels brots noven?ans amb què s'en

onar-se que ja les vinyes de tots aquells voltants comen?aven a verolar, el corprenia una mena d'enyorament del qual ni ell sabia explicar-se la raó. Era enyorament desconegut fins aleshores, una recan?a que l'entris

s tenia enveja i s'apoderava d'ell un gran desig de demanar-los per amor de Déu un magall o una aixada, amb el fi de satisfer la seva necessitat de foragitar dels seus dintres l'escreix de vida que els hi xarbotava. I per això també, creient en va tot el que intentès per demanar

desatent, que arribava a fer-se obirar pel bander, amb

e la bona ocasió d'aixarpar-lo en alguna malife

tarda que va trobar-lo furgant els amagatalls dels conills als pedrers del comte, que es veien bl

s. Al darrera hi tenia el riu, a la dreta el cingle, a l'esquerra el córrec, i al davant un home disposat a fer-li un mal joc. I, si era impossible encinglar-se, era exposat travessar el riu, per mor de la tossa que para

egant-li l'aventatge, li va engaltar l'escope

totes plegades, e

agar-se darrera una roca; perquè,

arma. I, encara que va errar el tret, l'esverament del seu enemic i el temps que va perdre carregant de nou van donar-l

s, i anguilejant entre l'espessor com esperitats. En la seva fuita, en Biel es sentia ja penedit d'haver plantat cara al bander, i, malgrat el seu esverament, no sabia estar-se de rumiar. I el que rumiava era que potser el millor qu

bander i fer-lo recular per sa saor, sense que li donés treballs d'engegar novament l'arma. Perquè la seva temor més grossa era que, si ar

de cap a peus. Primer la mort

'emoció, va escur?ar el pas, corprès p

l'escopeta, quasi al mateix temps que se que se li plantava el band

ets meu, fil

saltar fins al punt on havia llan?at l'escopeta, i va respondre a

gut temps d'engegar, quan una veu e

u, desg

it, el bander se la penjava de mala gana al muscle,

a- va fer, aleshor

s disfruta malmetent tot el que troba. Ja li dic jo, mossèn Esteve, que va ser

r, i en restava com esmaperdut. Ni tan sols gosava aixecar la v

bondadós i posat d'apòstol, de parlar dol? que atreia,

si li oferís un redós, va sentir-se corprès per la seva figura venerable, i, sense fer-hi esment, va anar-s'hi acostan

'atreia i més de pressa es movien els seus peus. Tant, que les

na- va dir, alesh

sense mostrar cap llei de repugnància per ell ni fer cap mena de cas

sanglotava, amb un plor que li negava tot el rostre

seu pit s'anava estrenyent de més en més... i per això, com si hagués conegu

argor que portes a dintre!... Benaventurats e

r la vista i va g

mossèn E

manya

mpènyer cap a un marge que s'obirava allí prop el jove robust i ferm, condui

gua que davallava, córrec avall, cap a la terra baixa. El sol, a les darreres passes de la seva jornada, estava ja frec a frec de l'horitzó, a punt d'enfonsar-se en una mar de munt

la de benestar i repòs, un repòs i un benestar semblants a

scoltava, amb l'afició de l'assedegat que s'abeura, les paraules de consell

mare, que al Cel sigui. I, com que eres bon minyó, tothom t'estimava. Després vares anar fent-te gran i fort; i, com més home et feies, més treba

em va ajudar tan

del dimoni, que va encegar-te. No fa, que tinc raó? ?No fa, que així que vares haver comès el crim ja vares

sí...

o fet amb l'intent de no delinquir cap altre cop i guanyar-te, a còpia de ben obrar, la voluntat dels que, a causa del teu crim, l'havien apartada de tu. Emprò no vares fer-ho, i, en lloc d'esmenar-te, va semblar qu

acusacions, en Biel va ajupir la testa. Sense adonar-se'n

a?... ?D'ofendre a Déu, te n'hauries de donar, no pas de penedir-te de les ofenses!... ?No t'ho havia dit mil vegades, que la seva misericòrdia és in

amanyagar-li la testa sense ajupir-se. I, tot amanyagant-la-hi, va acabar el s

has fet?... fa, que vols esmenar-te?... ?fa, que'n de

a augusta. I la seva quietud era tan pregona, que fin

dó, a Déu, de les teves mali

acabar de relliscar pel pendent del marge, va caure de genolls, i bo i amagant la te

, p