Arran del Cingle

va posar-se-li un tel als ulls, un regirament de tota la còrpora va fer-lo tambalejar

que li hauria donat un que sentir, aquell cop de sangs. Prou que va dir-ho el barber després d'enf

petit ho tenia de fort, i en vu

e rosec, una recan?a pregona de no haver esbravat tota

al lladre!... Llamp me mati

a ell, el dia que s'hi pogués adobar!... El que és aquella no li portaria pas a vendre, en Biel!... Perquè, que l'

Però ben aviat, en recordar el braó de què en Biel havia donat mostra sempre, tornava a posseir l'asseguran?a que ell i no més que ell era capa? de

les bruixes?... Amb tot, va acabar per decidir-se; i ajudat pel seu pare i la seva mare, va posar-s'hi de tot

ar-ho a malmetre- va e

amb l'escopeta carregada de balins i el cor de rancúnia, dec

la seva situació i havia comprès que, per la via seguida fins aleshores, no aconseguiria mai la pau

tarda a l'hostal jugant i bevent, s'havia ficat al llit en arribar a

a seva vida d'ocell de gàbia li era esdevinguda més feixuga que abans. Tot el dia el passava pensant en escapar-se, fugir camps

litud que regnava per aquells voltants, aclarits feblement per les darreres llu?ssors del dia i animats tan sols per la remor de l'aigua que davallava pel córrec i la que eixia de la font

anya que sentia molts cops en ser prop d'un perill, l'empenyia avant amb tanta for?a, que aquell mateix impuls de córrer va servir-li per a allargar més el pas i escursar la llunyària del punt on es sentia la fressa. Ben aviat va disti

obre el ribàs la figura del jove, que s'acostava amb

per instants, un llampec d'aleg

et trobaria. I per ai

som sortit de casa amb l

?Ben de debò, en teni

I ja feia dies

de fleca!... Si no fos per tu, ?qui sap lo que seria de mi!... Ventura en tinc, que el

després de fer seure la mossa, s'havia deixat c

ra?- va pregun

el sopar- va

sacot, va treu

tava del peix que podia arreplegar per les gorgues del córrec i pels rabeigs de la riera; emprò l'altre

ho va conèixer, va butxaquejar una estona, va treure's una embosta de troncs d

sabes?... I, con ne tinc forsa, baixo a ciutat i me'ls venc al marxant del

de can Bartra, que, d'en?à que veu que fujo d'ell com d'un mal gam, se dóna a les àligues. Emprò el que el té més foll és la feta del camp de dalt. Diu que amb deu vides que pusqués

cabar per davallar-li, pesades, galtes avall. No les va veure, però va endevinar-les pel sanglot que es va escapar de la gola del minyó,

a temps: sabes? Això va ser el que em va passar amb el Picotí, i això és el que m'ha passat amb el camp de dalt. I tot per tu: comprenes?... Perquè, si no haguessin estat els intents de casori, que tenia en Jan, no l'hauria feta, semblant diabl

va notar-ho, va agafar-la per la mà i va estirar-la suaument, mentres una onada tèbia li recorria tota la còrpora i un mal pensament

dé si, que encara tindran ra

aixecant-se i arreplegant l'escopeta i el sacotell, va semblar

demanar perdó de la seva foguerada; i, un

que no t'hi cas

ord i Maria

e bon c

ho

amb

de fer... Canv

hom me tingui pe

no ho

ja ho

del

t'ho

estar-ne

estiguis,

'ho h

.. trac

cte

mb una alegria com mai de la vida l'hagués sentit d'altra, ni el dia en que per primera vegada s'havien contat, amb la Malena, llur estimació. I és que aleshore

ig que li inundava l'ànima, v

bet, Jan,

yona t'ha

t, Jan, t

ols, pro n

amb què cantava, que t