Arran del Cingle
va posar-se-li un tel als ulls, un regirament de tota la còrpora va fer-lo tambalejar
que li hauria donat un que sentir, aquell cop de sangs. Prou que va dir-ho el barber després d'enf
petit ho tenia de fort, i en vu
e rosec, una recan?a pregona de no haver esbravat tota
al lladre!... Llamp me mati
a ell, el dia que s'hi pogués adobar!... El que és aquella no li portaria pas a vendre, en Biel!... Perquè, que l'
Però ben aviat, en recordar el braó de què en Biel havia donat mostra sempre, tornava a posseir l'asseguran?a que ell i no més que ell era capa? de
les bruixes?... Amb tot, va acabar per decidir-se; i ajudat pel seu pare i la seva mare, va posar-s'hi de tot
ar-ho a malmetre- va e
amb l'escopeta carregada de balins i el cor de rancúnia, dec
la seva situació i havia comprès que, per la via seguida fins aleshores, no aconseguiria mai la pau
tarda a l'hostal jugant i bevent, s'havia ficat al llit en arribar a
a seva vida d'ocell de gàbia li era esdevinguda més feixuga que abans. Tot el dia el passava pensant en escapar-se, fugir camps
litud que regnava per aquells voltants, aclarits feblement per les darreres llu?ssors del dia i animats tan sols per la remor de l'aigua que davallava pel córrec i la que eixia de la font
anya que sentia molts cops en ser prop d'un perill, l'empenyia avant amb tanta for?a, que aquell mateix impuls de córrer va servir-li per a allargar més el pas i escursar la llunyària del punt on es sentia la fressa. Ben aviat va disti
obre el ribàs la figura del jove, que s'acostava amb
per instants, un llampec d'aleg
et trobaria. I per ai
som sortit de casa amb l
?Ben de debò, en teni
I ja feia dies
de fleca!... Si no fos per tu, ?qui sap lo que seria de mi!... Ventura en tinc, que el
després de fer seure la mossa, s'havia deixat c
ra?- va pregun
el sopar- va
sacot, va treu
tava del peix que podia arreplegar per les gorgues del córrec i pels rabeigs de la riera; emprò l'altre
ho va conèixer, va butxaquejar una estona, va treure's una embosta de troncs d
sabes?... I, con ne tinc forsa, baixo a ciutat i me'ls venc al marxant del
de can Bartra, que, d'en?à que veu que fujo d'ell com d'un mal gam, se dóna a les àligues. Emprò el que el té més foll és la feta del camp de dalt. Diu que amb deu vides que pusqués
cabar per davallar-li, pesades, galtes avall. No les va veure, però va endevinar-les pel sanglot que es va escapar de la gola del minyó,
a temps: sabes? Això va ser el que em va passar amb el Picotí, i això és el que m'ha passat amb el camp de dalt. I tot per tu: comprenes?... Perquè, si no haguessin estat els intents de casori, que tenia en Jan, no l'hauria feta, semblant diabl
va notar-ho, va agafar-la per la mà i va estirar-la suaument, mentres una onada tèbia li recorria tota la còrpora i un mal pensament
dé si, que encara tindran ra
aixecant-se i arreplegant l'escopeta i el sacotell, va semblar
demanar perdó de la seva foguerada; i, un
que no t'hi cas
ord i Maria
e bon c
ho
amb
de fer... Canv
hom me tingui pe
no ho
ja ho
del
t'ho
estar-ne
estiguis,
'ho h
.. trac
cte
mb una alegria com mai de la vida l'hagués sentit d'altra, ni el dia en que per primera vegada s'havien contat, amb la Malena, llur estimació. I és que aleshore
ig que li inundava l'ànima, v
bet, Jan,
yona t'ha
t, Jan, t
ols, pro n
amb què cantava, que t