ExperiĂšncies de viatge
des d
s camins d
at Calbe
A TĂ
al: Parque Natural de los Valles Occidentales (H
ular de senderisme de 104 km i més de 12.000 metre de desnivell acumulat (sumant el positiu i el negatiu).
donar a conĂšixer el recent Parque Natural de los Valles Occidentales i crear un pro
allotjaments de la ruta. Cadascun dels capĂtols del re
âLizara (L'
ort (L'IbĂłn
t (Petits ex
escun (
za (German
dito (Tanca
llarg dels darrers anys al Pirineu han proliferat les rutes circulars amb pernoctaciĂł
A peu i motxilla. Temps aproxi
contractar el servei de pernoctacions i els Ă pats. Tant l'esmorzar com el sopar es fan als refu
Cam
nt que, com martells, han percudit el meu cervell al llarg de l'any. Podria optar per bronzejarme en qualsevol de les platges d'Eivissa o remullar el cos, fins acabar eixut com una pansa, en el jacuzzi d'un vaixell que navega pel Mediterrani. Doncs no; m'
els pà rquings de la costa deuen lluir un aspecte ben diferent. El guarda, amb cara d'haver dormit poc, ens entrega la targeta de segellar. "Tendréis que orientaros bien, pues en la parte francesa
fons. M'imagino els esquiadors lliscant, coordinant braços i cames per seguir la traça. Quan la setmana passada la Dolors, nexe d'uniĂł de tots quatre, ens va comunicar que no vindria a la travessa, dubtava si serĂem capaços d'aguantar les respectives dĂšries durant una
mandroses, esperant el dia del seu retorn a l'estable. Les molt punyeteres, palplantades al mig del camĂ, sembla que frueixin obligantnos
caputxa. Equipats amb roba tĂšcnica d'Ășltima generaciĂł, encarem el darrer ascens de la jornada fins al coll de ForatĂłn,
eina de comercial per la de fisioterapeuta. OrgullĂłs del nou rumb que ha pres la seva vida professional corregeix c
arresos compartim una sopa de galets que fumeja entre la munió de caps. Em retiro a l'habitació i m'enfundo en un llençol prim com un tel de ceba amb la intenció de cercar la solitud que no tinc a casa durant la resta de l'any. La llum tÚnue del
n d'E
oplugava s'ha convertit en un simple punt negre enmig del verd. Camino sol. El silenci m'ajuda a deixar passar els pensaments, sense deturarm'hi com de costum. MĂ©s enrere, la Maria i en Joan avancen enganxats formant una simbiosi perfecte, prĂČpia de les parelles que
c de sentir el pas del temps en cada passa. Al marge del camĂ sobresurten fites, petits monticles de pedres en forma de pirĂ mide, que ens guien obstinadament fins al coll. M'agrada afegirhi una pedra al capdamunt i contribuir a la senyalitzaciĂł del se
a cimentada repleta de vehicles de les aigĂŒes turqueses d'EstanĂ©s. FamĂlies amb canalla, grups d'amics o parelles que busquen el seu moment rom
coincidir al refugi de Lizara, maten la gana a la vora d'un salt d'aigua que els esquitxa les cares amarades de suor. Se'ls veu forts. L'Ășltim dia, a Linza, em confessaran que la Senda Camille Ă©s nomĂ©s un entrenament per encarar am
la carretera, ens hi allotgem amb l'esperança de trobarhi una dutxa reconfortant que ens faci passar tots els mals. A fora, l'ambient Ă©s fantasmagĂČric, com la duana que a la dĂšcada dels vuitanta bullia d'activitat
excursi
age. A la cuina, una ceba a mig tallar i la flama de l'escalfador ben viva sĂłn testimonis de la presĂšncia de l'home durant els mesos d'estiu. M'hi quedaria a viure una temporada. Som a l'inici de l'ascensiĂł al coll de Lupachouaou, lÂŽĂș
a, mĂ rfegues i roba d'abric conformen l'equipatge necessari per passar una setmana a la muntanya tal com em confessaran de baixada al refugi d'Arlet. QuĂš agosarats! AixĂČ sĂ que Ă©s un aprenentatge per a
vÚncia en espais tan reduïts. Al sopar, constatem com la qualitat del menjar és inversament proporcional a la dificultat per transportarlo. "Aquà només hi arriben mules i s'hi menja de nassos", sentencia en Ricard mentre escura el plat d'estofat. La Maria, que és de menjar poc, fa estona que s'ha aixecat de taula. Desafia el fr
sc
qualsevol estĂmul Ă©s bo per seguir endavant. Frau Joane perĂČ, ens fa tocar de peus a terra. Aquest matĂ preparava els esmorzars per a mig centenar d'hostes i abans d'arribar al primer coll del dia ja ens ha atrapat. Gu
a l'hora de trescar per les muntanyes, patiria per la seva integritat. Sempre m'ha fascinat la seva aficiĂł pel senderisme. Me'ls imagino esperant amb Ă nsia el dia del seu retir per començar a explorar els infinits senders que vertebren el paĂs gal. A les cabanes d'Itchaxe, ens retrobem amb els boscos de pi roig i les pistes polsegoses q
s llueixen parasols de marques de refrescs. DesprĂ©s de dies en alçada, m'agrada baixar de nou a la civilitzaciĂł i realitzar algun acte mundĂ com remullar els llavis en l'escuma d'una cervesa fresca o comprar alguna postal que acabarĂ a la bĂșstia de casa meva. A la p
nes d
ns del sac repassa minuciosament l'etapa, havia calculat que havĂem de sortir abans de les vuit si no volĂem que el sol s'acarnissĂ©s amb nosaltres enmig de la tartera. Si ahir contemplĂ vem la possibilitat de pujar al Petrachema, ja ens ho podem treure del cap. "Als c
los Tres Reyes segons la qual els reis de Navarra, AragĂł i el Bearn es reunien a dalt del cim entorn a una taula de pedra. La petita, que ha substituĂŻt la branca per la cĂ lida mĂ de la mare, escolta, embadalida, la figura paterna, que a la seva edat encara deu tenir en un pedestal. Penso en la sort dels dos inf
"Volen tastar el formatge mĂ©s fort messiers?" ens ofereix un marrec com si es tractĂ©s d'un d'aquells nois disfressats de bola de formatge que passegen amunt i avall pels passadissos d'una gran superfĂcie. Ăs el fill del pastor i tĂ© dots de venedor. NomĂ©
abat, detinc la marxa i recolzo el cos amb els bastons. "Prohibit mirar cap a dalt" em repeteixo a mi mateix. Em desmoralitzaria si veiés que en prou feines sóc a mitja pujada. Faig una excepció. Ressegueixo amb la mirada les imponents agulles d'AnsabÚre. A la més gran, hi distingeixo un parell d'escaladors que, com dues aranyes, progressen aferrats a l
nt el
l'Ășnic objectiu d'arribar a bon port. Som conscients que qualsevol contratemps convertirĂ l'etapa d'avui, la mĂ©s llarga, en un calvari. Potser Ă©s per aixĂČ que durant els primers quilĂČmetres avancem concentrats per la carretera de Linza al cĂ mping de Zuriza.
inuts seria al refugi, remullant el malmĂšs cos sota un raig d'aigua calenta. Per contra, anhelo detenir el temps, convertir aquest viatge en una terĂ pia eterna que em permeti encarar en garanties el nou any laboral. Al vespre, compartirem taula amb una parella de Madrid que com
CalbetĂł