El Marxant de Venecia

DE COMER

oni, Salari

segons diheu. Mes no puc endevinar com m'ha vingut, perque de mí s'ha apoderat, d'aon naix, ni de

les onades, ab ses veles magestuoses; o, més ben dit encara, ornaments movibles de la mar que passan b

rera les meves esperances. Y no pararia d'estirar brins d'herba pera saber d'aon bufa'l vent, d'observar en els mapes els ports

la com si volgués besar la seva tomba. Podría per ventura anar a l'iglesia y, devant del sant edifici de pedra, no pensar de sobte ab aquells rocams temibles que no més en tocant el flanc de la meva nau l'esbotzarien... derramant totes les meves especies per les ones de crestes bramadores que s'engalanarien ab les meves sedes? Me fóra això p

en una sola cala, ni en un sol punt; y no tots els meus bens estan exposats als

LA

esteu e

TO

a!

er Jano el de les dues cares! Mireu que la naturalesa engendra en aquests temps uns tipus ben extranys! Els uns guinyen l'ull eternament rient com lloros al sò del sac de gemec

sanio, Llor

LA

Bassanio, el molt no

Adéu! Us deixem ab

ue us hagués vist l'ànima alegra, però com

so, per això, que si us en aneu es perque'ls vostres n

LA

molt seny

Digueume, quan, senyors? Us aneu tornant m

LA

s esplais a la m

Salarino

toni, nosaltres dos us deixarem. Però us prego que no ob

SS

man

eocupacions d'aquesta vida; heu de pensar que la perdeu comprantla a c

racià; un teatre aon cadascú dèu jugar

mor? Escolta, Antoni, jo t'estimo, y ara parla la meva amistat: hi ha una mena d'homes, qual rostre de color de cera sembla un llac d'aigües putrefactes, que expressament se't mostren immòvils y seriosos per emmantellarse ab una reputació de sabiesa, de gravetat y de profondor y que semblen dirte: Jo sóc micer l'Oracle; quan jo obro els llavis, que cap go? no lladri! Oh, bon Antoni

dinar. A mí sí que'm toca fer de sabi mu

ys més encara, el meu company fidel, y ni

TO

escola me farieu

ci es cosa que sols escau a les llengües e

Lloren?

TO

un sentit

ls séus acerts són com dos grans de blat perduts en dos quarters de pallús; els cercar

ma a la qual heu promès un secret pelegrina

e no poder seguir ab la brillantor passada; la meva gran inquietut es lliurarme honradament dels deutes, més que regulars, als quals m'ha lligat la meva joventut, un xic massa pròdig

les vostres accions, segueixen l'honrada via, podeu estar segur que la meva bossa,

sovint que dues ne cullia. Per l'exemple que us trec de l'infantesa veureu quan candorós es mon intent. Jo us dec molta cosa y per les meves turbulencies de jove, està perdut tot lo que us dec; però si vós esteu d'acord e

vien més els vostres dubtes, posant en interrogació mon ferm desprendiment, que si m'haguessiu malversat tot lo qu

utus. No ignora l'univers el séu valer, car els quatre vents li envien galans ilustres de tots costats; sa cabellera radianta cau sobre ses espatlles com una pluja d'or y es ella qui fa de sa finca de Belmont una segona platja

ova, mira quan pot el meu crèdit a Venecia. Jo estic disposat a exprèmel fins a l'últim escut per que tu ten vagis ben equipat a Belmont, v

n v