El Marxant de Venecia

ALAU DE

Porcia y El Príncep del M

s y mostreu al noble príncep les disti

a, tota de plata, ofereix aquesta promesa: Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix. La tercera, de plom comú, porta una

u retrat, príncep; si us el feu

bellesa? Y ab tot, dubtar del meu mèrit, representaria, pera mí, una covarda retirada. Lo què jo mereixo? Es an ella! La mereixo per l'altesa del meu naixement, per la meva riquesa, per les meves dots, pel segell que em dóna l'educació, y sobre tot, pel meu amor!... Veiam! y si sense mirar més escullís aquesta?... Llegim una altra volta la sentencia grabada en l'or: Qui m'esculleixi guanyarà lo que molts homes desitgen. No hi ha dubte! Es la noble dama! Tothom la desitja; de les quatre parts del món se ve a besar el tabernacle de la santa mortal que aquí se respira. Els deserts de l'Hircania, les amples solituts de l'immensa Arabia, són ara un encreuhament de rutes obertes pels prínceps que visiten la bella Porcia! El reialme de les ones, quina cr

neula, príncep, y si el meu re

l'arca

Una calavera que té un paper enrot

brill. Tanquen les daurades tombes misèrrims cucs en llur si; si haguessiu sigut discret, lo mateix que sóu ar

alut a la desesperació gelada! Porcia, adéu! Massa afligit me sento

en

queu les cortines! Que tots els del s

van