El Marxant de Venecia

CAR

Lancelo

u el dimoni; en nom de Déu, pren una bona determinació, diu el dimoni, y escàpat d'una vegada! Tot seguit la meva conciencia, volentme trencar les ales del cor ab son clamor, me diu molt prudentment: Amic meu y honorós Lancelot, tu qui ets el fill d'un home honrat (o mellor, d'una dòna honrada, car al meu pare no li manquen petites màcules; no sempre s'ha sabut retenir... li han fet goig certes coses) La conciencia, dic, me diu: Lancelot no't moguis. Moute, diu el dimoni: No't moguis, diu la meva conciencia. Y jo dic: M'aconcelleu bé, conciencia; y al dimoni: Dimoni, li dic, m'ac

l Gobbo, port

ós m'adresso! Voleu ensenyarme la

are! El pobre es quasi cego d'una granillada als ulls

oleu dirme, si us plau, per aon se pass

, tombeu a l'esquerra, y després, que dimoni! no gireu ni a dreta ni a esque

ltós de trobar aquest camí! Y sabrieu dirme, vós, si

a sí) Fixeuvoshi bé en quin tràngul el poso.

home. El séu pare, maldament no m'escaigui el dirho, es un hom

sigui lo que vulgui, nosaltres

O

pera servir

si us plau, ergo, diheume, no es c

O

y perdoni Vos

cies a la fatalitat y al destí y a altres paraules extravagants; gracies a les tres funestes germanes

i! Aquest minyò era el meu únic

jo a un garrot, a un pal, a un bastó, a

es, jo us ho demano, digueume la veritat: el me

NC

o'm recone

O

entelada la vista

l séu propri fill! Vaja, bon vell, vaig a darvos noves del vostre noi; doneume la benedicció pairal. La veritat s'ha d'obrir pas

geno

O

au, senyor; sé del

t, el m

e la vostra benedicció. Jo sóc Lancelot, aquell minyò q

O

re que vós sig

NC

ec creureho; però sé

ue estic ben segur e

a, es la

e ets carn y sang de la meva. Alabat siga Déu! Y quina barba tens! Por

en?a cap endintre; la darrera vegada que'l vaig veure, e

O

at! Y digues, com lli

un present. Us

moriría de fam al séu costat; se'm podrien comptar els òssos de les costelles. Estic molt content que hagiu vingut, pare; donareu aquest present a un tal senyor Bassanio. Aquest sí que fa lluir ab riques y flamantes llureies!

seguit de Lleonar

tot lo més tard a les cinc. Feu enviar aquestes lletres a l'adressa llur, feu enl

riat

(en veu ba

neulo

O

heixi a Vost

SS

! Desitges q

O

eu fill, senyor

el servent del ric juheu, el qual voldria, sen

O

diguessim, una gra

meu assumpte, es que jo serveixo al juheu y q

O

dit siga ab el res

s'avenen co

b els séus mals tractes, m'obliga a lo que el meu pare, c

e jo voldria oferir a Vostra Exe

va persona, com Vostra Exelencia ho sabrà per boca d'aquest honrat vell, que encara

SS

re parli per tot

NC

s a vós,

O

reviment de la

teu amo Shylock m'ha parlat y sé que't deixa lliure d'anar endavant, si es anar endavan

ntre'l meu amo Shylock y vós, senyor: ell té qu

teu vell amo, y demana que t'adressin a casa meva. (Als séus homes) Que

n veu baixa

s venturós? No'm mancarà felicitat: teniu! aquesta ratlla de vida solament! Mireu aquí quina corrúa de mullers! Bon Déu! quinze promeses, poca cosa! Onze viudes y nou verges, quasi res pera comen?ar, un home tot sol. Y després tres vegades me salvaré

ncelot y el

o hagis comprat tot y tot posat apunt, torna al moment, que aqu

EO

tot quan

ra G

AC

el vos

EO

passejants

nart

AC

Bassa

SS

ac

AC

e demanar

SS

a per co

AC

ar; es necessari qu

lm

gracia y que cap amic, ni de bon tro?, pren per defectes, als ulls de la gent que no't coneix prou, creume, tenen no sé què de massa lliure. Jo voldria de tu que ab una mica de la fredor

aspecte de conformació, y lo que es més encara, si no'm veieu, quan se diguin les gracies, amagar els ulls darrera el meu capell y sospirar y dir: Amen!... pera acabar, s

SS

eurem com

compta. No pendreu pas com a pe

e toquessin els ressorts més atrevits de vostra gresca, car tenim uns ami

obar a Lloren? y als demés; s

n v